ESPECTACLES


QUAN ELS PAISATGES DE CARTIER-BRESSON

Actualment la companyia s'ha estrenat i està interpretant aquesta obra de teatre, d'un autor contemporani, de parla catalana i d'origen mallorquí: Josep Pere Peyró.

Ens trobem en una terrassa, amb vistes al mar, durant les postes de sol de finals d'un setembre qualsevol. El protagonista té una xicota a qui estima i desitja. Per altra banda, té un amic amb el que ha compartit els millors moments de joventut. A partir d'aquí, decideix presentar la seva xicota al seu amic perquè li ratifiqui la sort que té d’estar amb ella. A partir d’aquí, les escenes següents es convertiran en un espiral de situacions en el que el protagonista es veurà atrapat en la seva pròpia idea i de la qual no sabrà ja com sortir-ne. Hi ha evidències a on s’intueix la veritat, però també la mentida. Sap que un dels dos éssers més propers a ell l’està mentint. S’ha creat el que se’n diu una Paradoxa Lògica, la qual només pot existir en la imaginació, però no en la vida real. Què pot fer per saber el que és real? Es pot accedir a la veritat?

Quan els paisatges de Cartier-Bresson ens presenta tot això, l’ambigüitat de la vida, la veritat i la mentida, el: val la pena esbrinar la veritat exacta o millor ho deixem estar?
I ho fa a través d’un conglomerat de petites escenes que portaran el protagonista a un carreró sense sortida, sense poder solucionar el problema que ell mateix sembla haver creat. Una història que ens ha fet recordar i fer una apologia general a la frase del conegut dramaturg anglès Harold Pinter: What is true? What is false?
La teoria de la qual parteix Pinter en la seva dramatúrgia, l’hem vista fer-se efectiva a Quan els paisatges de Cartier-Bresson. I ens ha servit per arribar, tot i que evidentment no en la seva totalitat, a entendre el nostre autor.

Amb aquest espectacle, Generació Fàsmid, a part de que ens estrenem amb ell, ens ha servit per experimentar, teoritzar i descobrir sobre el teatre en sí, ens hem posat de la nostra part aquesta ambivalència per gaudir-la, explorar-la, aprendre i transmetre-la al públic, és a dir, que vosaltres tragueu les vostres pròpies conclusions.

Una peça de personatges i durada reduïts, però d’infinits significats...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELS PAISATGES DE CARTIER-BRESSON tornen els dimarts de novembre a la Sala Espai Poe(tic) de Gràcia!

QUAN ELS PAISATGES...ja són REALITAT!

IL·LUSIÓ