LA COMPANYIA



Generació: Conjunt de les persones que viuen en una mateixa època, dins d'un mateix període de temps.

Fàsmid: Dit d'un insecte: Que té el cos adaptat per mimetitzar-se amb la vegetació, de manera que pot presentar un aspecte similar al d'una fulla, branca o escorça.

Generació Fàsmid neix l’any 2018 de la mà del director de la primera obra de la companyia Quan els paisatges de Cartier-Bresson: l’Eudald Navarro. Això sí, amb l'ajuda incondicional dels actors que hi participen. Durant la seva trajectòria teatral sempre ha participat en diferents espectacles però sempre des de la perspectiva amateur, de la mateixa manera que els actors d’aquesta primera obra. Aprofitant aquesta experiència de trepitjar escenaris i de dirigir les primeres obres en aquest àmbit, s'ha volgut donar un pas més, amb l’ajuda dels actors, per poder treballar de més a prop el desglossament dramatúrgic. El fet d’haver triat Quan els paisatges de Cartier-Bresson, té molt a veure amb aquest plantejament, una obra que el que prima per sobre de tot és el treball actoral i l’anàlisi dramatúrgic. Independentment d'això, també creiem que la companyia ha sorgit d'una necessitat:

“Com una voluntat de voler saber i sentir alguna cosa més, de voler sortir de la “zona de confort” amb la que ens trobem cada dia, de fer-nos preguntes i d’atrevir-nos a intentar sortir de la nostra caverna. El teatre pot ser una eina molt útil per fer i representar totes aquestes coses, però el que valorem més del teatre és la obligació d’haver de sortir d’aquesta zona per endinsar-nos en la zona d’aprenentatge, fins que finalment s’entra en la zona màgica, que es defineix com l’espai a on succeeixen les coses més importants de les nostres vides, i on no hi ha més remei que reflexionar, treure conclusions i el més important de tot: decidir.”.

Segons la poètica d’Aristòtil, una de les funcions del teatre és la de provocar a l’espectador l’anomenada “Catarsis”. La Catarsis és l’expulsió saludable dels humors de l’espectador mitjançant la ingesta d’un excés d’humors donats a través de la representació teatral.

El teatre segons aquesta visió, és doncs la gota que fa vessar el got per després tornar-lo a emplenar: una teràpia destinada a protegir la salut pública.

Fem doncs, teràpia. Fem doncs, teatre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELS PAISATGES DE CARTIER-BRESSON tornen els dimarts de novembre a la Sala Espai Poe(tic) de Gràcia!

QUAN ELS PAISATGES...ja són REALITAT!

IL·LUSIÓ